dijous, 20 de març del 2014

Pablo Holgado Margalet explica la seva experiència al Premi Sambori i ens dóna el seu agraïment.

En primer lloc, m’agradaria dedicar el premi a tots els qui han confiat i m’han animat des del primer moment: els pares, els germans, els professors i fins i tot alguns companys.

Quan vaig saber en un primer moment que enviaven el meu relat al Sambori, l’alegria ja va ser molta. Però quan dies més tard em van comunicar que havia obtingut un premi del Vallès Occidental, allà sí que em vaig alegrar moltíssim. Era el primer cop que havia guanyat un premi d’aquesta magnitud.

L’entrega de premis va ser a Terrassa. Es van lliurar des de primària fins a universitaris. Com que encara no sabia la posició en la qual havia quedat, l’espera fins la menció als premis de secundària es va fer eterna. Finalment, va arribar: tercer. Em van obsequiar amb un diploma. Senzill, però el que de veritat importa no és el premi que hagis guanyat. A mi em sembla que la satisfacció personal és el premi més gran que es pot tenir.

Com he mencionat al principi, agraeixo als professors els ànims i l’atenció envers el meu relat i el concurs. També als familiars, que igualment s’han interessat, i han estat presents al lliurament de premis.
I finalment els companys, que en saber-ho m’han felicitat i s’han alegrat com si el premi l’haguessin guanyat ells.

A tothom, gràcies per l’ajuda i atenció prestades.