Els alumnes de 3r d'ESO feliciten el Nadal a l'escola

És dia 23, per fi estem a prop de les merescudes vacances de Nadal i els alumnes de 3r d'ESO volen desitjar-vos un bon Nadal amb aquesta història una mica diferent!!!

És Nadal a 3r d'ESO

Ja es nota, es troba present, s'olora a l'escola... és Nadal!!!

Els alumnes hem anat a la capella a rebre la benedicció en aquests dies previs al Nadal. Una festa de tots on hem de recordar allò que ha vegades oblidem... convidar al nostre amic Jesús i celebrar amb ell la festa del seu naixement.

Ja es nota, es troba present, s'olora a l'escola... és Nadal!!!

Visita al CaixaLab: som emprenedors.

Mira i aprèn a observar: el nostre entorn és la millor font d'inspiració per detectat oportunitats.

Pensa solucions innovadores.

Feu de la idea el vostre projecte.

Aquests són els tres pilars d'un equip emprenedor. Pilars que són aplicables a la nostra vida i ho hem estat aprenent a la matèria d'Emprenedoria i a Tutoria. Aquesta sortida ens ha ajudat a consolidar aquest principis. 

Som emprenedors!!!

Alumnes de 3r d'ESO emprenedors

Els alumnes de 3r d' eso de l'escola Mare de Déu de la Salut de l'optativa d'emprenedoria, el 13 d'octubre vam anar al “Centre de promoció empresarial”, al recinte firal a Sabadell, per fer un taller de creativitat.

Vam aprendre el que cal per ser un bon emprenedor: ment oberta, pensament lateral, creativitat...

En definitiva va ser una tarda entretinguda i ens ho vam passar molt bé!

Reaccions químiques al CosmoCaixa

Tubs d'assaig, provetes, matrasos, components i reaccions químiques. Per un dia els alumnes de 3r d'ESO ens hem convertit en químics crean substàncies a partir de barreges d'altres components al CosmoCaixa de Barcelona.

La visita ha continuat fen un recorregut per la història de la vida a la Terra a través de les fantàstiques exposicions del museu.

Convivències a Rellinars

El divendres  va ser un dia diferent... dia de viure, dia de gaudir, dia de conviure... en resum DIA DE CONVIVÈNCIES.

El dia era fantàstic, un dia de sol primaveral on mirant al nostre voltant trobaves les vistes de Montserrat, Collserola i el mar. Ens trobaven a Casa Nova de l'Obac a prop de Rellinars.

Ràpidament i després d'esmorzar vam iniciar les dinàmiques preparades pels professors i ens vam convertir en peces humanes d'una màquina màgica, ens vam transformar en mags que potenciaven les nostres virtuts o ens treiem la màscara per mostrar la nostra millor imatge.

Gràcies per un divendres diferent a l'escola.

Alumnes de 3r d'ESO.

Benvinguda Curs 14-15

Han passat tres setmanes des de  que vam tornar al col.legi, temps suficient per fer una  valoració del que ha estat començar un curs nou. Els meus companys i jo ja ens sentim alumnes de 3r d'ESO, un curs ple de reptes on moltes coses treballades a 1r i 2n es donen per donades i hem de demostrar tot allò que sabem, que ės molt. 

Els llibres fan olor a nou i com si fos cap d'any el curs comença amb emocions i noves promeses que aquest any s'assoliran.

Comença aquesta marató que és el curs 14-15. Disposats a arribar a la meta? 

Benvinguts i endavant!!!!

Alumnes de l'Optativa de Robòtica visiten ABB

Els alumnes de tercer d'ESO que en aquests moments estan realitzant la matèria optativa de Robòtica han tingut la sort de poder visitar el centre de l'empresa ABB que es troba a la localitat de Sant Quirze del Vallès.

ABB és una empresa líder mundial en enginyeria elèctrica i automatització que té presència en 100 països i que té la seva seu central a Zürich.

El centre que els alumnes han pogut visitar és el centre on se centralitza a Espanya l'organització de robòtica i motors d'ABB.

Durant la visita els alumnes han pogut visitar un entorn real de formació i investigació en el camp de la robòtica industrial. 

Agraïm la col·laboració de les persones que treballen en aquest centre per haver-nos permès gaudir de la visita, el seu tracte ha estat excel·lent i els alumnes han sortit encantats de tot allò que han après i han pogut veure.

JOCS FLORALS WINNER FOR THEATRE IN ENGLISH 2014

.... and the winner for the best theatre play in English in the Jocs Florarls Prize this year goes to...
Pablo Holgado Margalet. Congratulations.

This is his play.

THE TRUTH HISTORY OF HAMLET

(The curtain opens. A large and spacious room appears. Hamlet is sitting in the middle of the room, on a chair. He looks worried).

Hamlet: Why am I here, doing nothing? The life follows its way right before my eyes. And what am I doing? Nothing. Absolutely nothing.

(He takes a bottle of whisky that is under the chair).

Hamlet: The only thing for which I live is this wonderful and incredible bottle of whisky. Hurray for the alcohol!

(He drinks).

Hamlet: My life is terrible… but… I am the prince of the throne of Denmark! I am the heritor! Nobody can forbid me this right! Nobody… nobody except my uncle… He is now at the throne…

(He drinks again).

Hamlet: And my father… where is my father? He disappears two months ago... (Screaming) Where are you, father? I need you now! (Normal) Well, the most probably is that my father went to the forest to go hunting, and he lost in it. But he never goes lonely to hunt… Bah! Why am I thinking about him? He dies, that is sure. (He wants to drink again, but the bottle of whisky is empty) Oh, dear… I want more whisky…

(Suddenly, a man appears in the scene. He is old, and looks tired. He is a ghost).

Hamlet: (Surprised) Oh… Who are you? I drink more whisky that is necessary? Am I drunk?

Ghost: No, Hamlet, you aren’t drunk. I am your father, and I’m here to say to you some important things.

Hamlet: Really? Are you my father? Before this moment, I thought that my father was more handsome…

Ghost (sarcastic): Oh, thanks, Hamlet… you are very nice! But I’m not here to talk about this… I’m here to tell you something important!

Hamlet: Really? Have you get more whisky to give me? This bottle is now empty…

Ghost (furious): No, Hamlet, it’s something more important! You must to claim the throne of Denmark!

Hamlet: And… why are not you the king? Are you dead?

Ghost: This is evident! I was the king… but not now… Now is my brother… He kills me!

Hamlet: Oh, dear…! My uncle kills you? When?

Ghost: One day, I was dinning when, suddenly, an olive got stuck in my throat. I died.

(Silence for one minute).

Hamlet: Oh, well… But my uncle didn’t kill you!

Ghost: Oh… Yes, he planned to put this olive in my plate of dinner. And he is now the king, because he is the more near familiar person of the dead king.

Hamlet: And you want me to claim the throne… Yes, it sounds good!

Ghost: But before that, you must to uprise the people of the kingdom. You are the heritor! The throne is yours! The kingdom must to uprise!

Hamlet: Or also I can kill my uncle.

Ghost: Oh, yes, you also can do it.

(Suddenly, another man appears in the scene. He is the king, the uncle. He is surprise when he looks the ghost and Hamlet).

Ghost: Oh, he is my murderer! Quickly, Hamlet, kill him!

(The king is going to escape, but Hamlet catches him).

Ghost: And now, brother, you must to die!

King: No, please, no! Hamlet, you mustn’t to believe your father! If you don’t kill me, I will take to you bottles and bottles of whisky, and also you will be rich!

Hamlet: Hum… it sounds good… Bah, I don’t want to be the king… It’s very boring… Yes, I accept your proposition!

Ghost: No, Hamlet! You must to claim the throne!

Hamlet: Oh, no, it sounds boring. And now, father, bye, bye…

Ghost: This not will end here! Hamlet, I will return in the future…

(The ghost disappears and all the people come back happy). 

GUANYADOR JOCS FLORALS 2014 -PROSA-

 A continuació publiquem l'obra guanyadora dels Jocs Florals d'enguany a la categoria de PROSA.
L'autor és en Pablo Holgado, la nostra més sincera enhorabona!

Tiempo muerto

Descubrió aquella extraña esfera blanca junto a una de las paredes de la buhardilla. Era plana, y tenía un reborde color plateado brillante a su alrededor. Rodeando la pulcra superficie blanca del centro se distinguían una serie de números (con exactitud, doce) colocados en orden, formando un círculo perfecto. Pero lo que más le llamó la atención fueron las tres agujas que, desde el centro del objeto, apuntaban cada una a distintas direcciones. La primera, la más corta, señalaba al número tres. La segunda, más larga, apuntaba al siete. Y la tercera…ésa sí que era extraña. Era la única que, aparentemente, se movía, y lo hacía de una manera extraña: avanzaba y luego, de inmediato, paraba, para a continuación volver a avanzar y volver a detenerse. Él la observó fascinado, hasta que completó una vuelta entera.

Por supuesto, ese objeto era completamente desconocido en su sociedad. Ésta parecía no tener normas, o sí, pero en el caso de que las tuviera, cada individuo se regía por las suyas. Era una sociedad perdida, puro desperfecto, todo sumido en un desorden indescriptible. Era el caos. Cada uno poseía su propio horario, y el término de “tiempo” había desaparecido completamente. Frases como “queda poco tiempo” o “no pierdas el tiempo” habían dejado de existir, a pesar de que ésa sociedad era lo único que hacía: perder el tiempo. Turbas enormes de gente, multitudes vagando todo el día sin rumbo fijo por las avenidas, faltas de un horario que ellas mismas habían repudiado hacía ya varios años.

Y ése era el quid de la cuestión.

Años atrás, esclavos del tiempo, de la rutina, del día a día, les había obligado a replantearse la situación que estaban viviendo: eran siervos de cada uno de sus horarios inflexibles, de las horas puntas para el trabajo y el estudio. Y, ante la perspectiva de un futuro aún peor (¡estrés!), habían decidido parar la carrera sin sentido a la que todos estaban apuntados inconscientemente.

Y vino la época de un nuevo gobierno.

Relax.

Por esa razón, él no sabía que la esfera blanca con manecillas (y una que no paraba de moverse) que había hallado en una pared de la buhardilla, abandonada, era un reloj.

Ni más, ni menos.

La curiosidad y la reticencia pueden ser dos actitudes que, si las mezclas, pueden estallar. Por eso, cuando él, todo sonrisas, fue a mostrar a su madre el gran descubrimiento que llevaba bajo el brazo, no imaginaba la reacción. Ésta, aterrorizada ante la vista de aquella pasada máquina de tortura, abrió los ojos como platos, llevándose las manos a la cara. Corrió y se encerró en su habitación. Él, el niñito de siete años, no entendió la reacción de su progenitora, pero, una vez olvidada la sorpresa inicial, recuperó su sonrisa risueña y se fue a su cuarto. A desentrañar los secretos del extraño aparatejo.

Bendita inocencia.

-Aguja gordita casi, casi en el ocho… flaca en el nueve… y ésta… ésta… ¡bah!... no se está quieta… ¡siete cuarenta y cinco!

La exclamación final llena de orgullo, resultado de duro rato reconcomiéndose los sesos, llegó llena de alegría. ¡Por fin! Con la respiración agitada, él se quedó observando la esfera. Extraña… y sin embargo, había podido con ella. Con exactitud, había aprendido su funcionamiento a las cinco y cinco, averiguando que TODAS las agujas se movían. Pero eso había sido más tarde, a las cinco y veintiocho. Claro que también había averiguado que cada rayita milimétrica representaba un número. A las seis y diecisiete había decidido que su teoría era cierta.

Y ahora, a las siete cuarenta y cinco, se disponía a descansar un poco. Se estiró en su cama, y estuvo despierto dieciséis minutos.

Cuando finalmente se durmió, eran las ocho y un minuto.

No es difícil imaginar la reacción de toda una sociedad perezosa ante la repentina aparición de aquel reloj. Imaginarla, no. Describirla, sí.

Él se despertó temprano (aproximadamente a las siete y treinta y dos), y pronto tuvo la necesidad de enseñar a todo el mundo el maravilloso objeto encontrado. Así pues, se dispuso a salir él solo a la calle. A pesar de la hora que era, las calles estaban llenas de gente que, seguro, habían pasado la noche vagando por ahí, como fantasmas. Él se acercó al primer señor que pasó cerca y le plantó el reloj a medio dedo de su cara:

-Mira qué juguete tan chulo.

El pobre hombre, ante la repentina visión del objeto que hacía un <<tic-tac>> bien conocido, no pudo sino gritar. Y salió huyendo. El pobre niño, confuso, se encogió de hombros, pero no decayó en su misión. Uno por uno, fue aterrorizando a todo aquél que pasaba a su vera. Y pronto no quedó nadie sin saber que un niñito loco poseía la terrorífica esfera <<tic-tac>> que tanto habían odiado y temido. De manera que muy pronto las calles se comenzaron a llenar de multitud de personas que corrían despavoridas, como alma que lleva el diablo. Se escondían en sus casas, bajo los coches, en los contenedores, en fin, en todos lados. O también formaban grandes piñas, muy juntos, avalanchas enormes de gente avanzando en una dirección y arrollándolo todo a su paso. 

Y todo el mundo sabe que no hay nada peor que una masa entera de gente aterrorizada y confusa.

Muy pronto, el pequeño e inconsciente crío estuvo rodeado de turbas arremolinadas que lo encerraban cada vez en círculos más ínfimos. La gente que formaba esas aglomeraciones, en un principio, se dispuso a arrancar de las manos de ese renacuajo el peligroso objeto. Pero el terror les podía, y aquella esfera les inspiraba tanto que no podían sino avanzar para a continuación retroceder, temerosos.

Este extraño baile se desarrollaba ante la confusa mirada del crío, quien, aunque ya consciente de que lo que tenía en su poder no era bueno, tampoco acertaba a encontrar una explicación lógica a todo aquello.

Poco a poco, la turba temerosa comenzó a perder tal adjetivo, y se dispuso a dar, de una vez por todas, el ataque definitivo. Todos a una se abalanzaron sobre su pequeño objetivo y arrancaron de las manos del niño su preciada pertenencia. Lo pisotearon. Lo destrozaron. Lo golpearon. Quedó en tal estado que de reloj ya no tenía nada.

Y el pobre crío, antes de que esos demonios sin piedad pudieran agarrarlo, recogió unos pocos engranajes que rodaban por el suelo. Los guardó en su abrigo. Y se lo llevaron, mientras unas pocas lágrimas se deslizaban por su rostro y caían sobre el frío asfalto.

Por esa razón, días más tarde, cuando en una nueva exploración por la buhardilla encontró aquel otro objeto, no sabía si sería buena idea enseñarlo a alguien. Podía ser que no les gustase, como la vez anterior. Pero… sí, sí que les gustaría. Aquél era diferente.

Además, era rectangular y en su centro se veían cuatro numeritos rojos separados por dos puntitos.

Pero lo más gracioso era que, de cuando en cuando, emitía un <<pip-pip>> escandaloso, y no paraba hasta que él apretaba un botoncito determinado. Entonces sí que dejaba de sonar.

GUANYADOR JOCS FLORALS 2014 -POESIA-

A continuació publiquem l'obra guanyadora dels Jocs Florals d'enguany a la categoria de POESIA.
L'autor és en Pol Cugat, la nostra més sincera enhorabona! 

L’ERMITA

Ermita màgica de la meva mirada

en tens prou amb la teva presència

per mostrar a tots la teva façana

durant molts anys amb paciència.

Les teves pedres t’abriguen

el sol que tens a les teves entranyes

entra per les escletxes que no et clouen

com fils de llum des de les muntanyes.

Cants i balls t’acompanyen

en l’aplec que vols que arribi aviat

per la missa que et recorden

any darrere any que has passat.

                                  

Pol Cugat

 

vídeoMat 2014

Aquest any alguns alumnes voluntaris de 2n i 3r d’ESO tornen a presentar-se a vídeoMat com ja van fer l’any passat. Hem de recordar que el vídeoMAT és un projecte en el qual els i les alumnes creen vídeos on es responen preguntes que posen de manifest aplicacions de les matemàtiques o la seva presència en l’entorn.

La pregunta a la que han donat resposta amb aquest vídeo ha estat “podem mesurar l’alçada d’un edifici a partir de la seva ombra?”

Ha estat una gran feina, seieu i comenceu a gaudir del descobriment de Tales de Milet!!!

Taller d'engranatges

Avui els alumnes de 3r d'ESO hem gaudit de l'apassionant i entretinguda sortida de Tecnologia al mNACTEC. Hem après a montar sistemes de transmissió de moviment i hem pogut deixar fluir la nostra imaginació intentant crear el nostre propi sistema d'engranatges. A més a més hem pogut contrastar la informació treballada a classe amb exemples reals de sistemes d'engranatges que ens han ensenyat com el tractor Taylor, la turbina Fontaine etc. Després d'aquest matí apassionant els alumnes ens sentim molt autorrealitzats i motivats per seguir treballant el temari de Tecnologia.

Robots a la carrera

Els alumnes de l'optativa de Robòtica van avançant el coneixement dels seus robots. En aquest procés de coneixement estan aprenent a programar les seves creacions per fer moviments precisos en funció de la captura de dades a partir de diversos sensors (ultrasons, giroscopis i sensors de llum i colors).

Tot aquest treball ens ha portat a fer una petita cursa d'obstacles cronometrada, on l'objectiu era superar una sèrie d'obstacles en un circuit en el menor temps possible.

Pablo Holgado Margalet explica la seva experiència al Premi Sambori i ens dóna el seu agraïment.

En primer lloc, m’agradaria dedicar el premi a tots els qui han confiat i m’han animat des del primer moment: els pares, els germans, els professors i fins i tot alguns companys.

Quan vaig saber en un primer moment que enviaven el meu relat al Sambori, l’alegria ja va ser molta. Però quan dies més tard em van comunicar que havia obtingut un premi del Vallès Occidental, allà sí que em vaig alegrar moltíssim. Era el primer cop que havia guanyat un premi d’aquesta magnitud.

L’entrega de premis va ser a Terrassa. Es van lliurar des de primària fins a universitaris. Com que encara no sabia la posició en la qual havia quedat, l’espera fins la menció als premis de secundària es va fer eterna. Finalment, va arribar: tercer. Em van obsequiar amb un diploma. Senzill, però el que de veritat importa no és el premi que hagis guanyat. A mi em sembla que la satisfacció personal és el premi més gran que es pot tenir.

Com he mencionat al principi, agraeixo als professors els ànims i l’atenció envers el meu relat i el concurs. També als familiars, que igualment s’han interessat, i han estat presents al lliurament de premis.
I finalment els companys, que en saber-ho m’han felicitat i s’han alegrat com si el premi l’haguessin guanyat ells.

A tothom, gràcies per l’ajuda i atenció prestades.

Participació en el concurs "English Clips"

La nostra escola participarà en el primer concurs "English Clips" que fomenta l'Ajuntament de Sabadell a través de Ciutat i Escola. 

Concurs English Clips

Tres alumnes de 3r d'ESO, Cristina Torres, Anna Maria Soley i Marta Griera han fet un clip en anglès que tracta, des de la seva perspectiva, el món de la moda. Volem desitjar-los molta sort perquè ha estat un treball magnífic. 

Aquí teniu el clip Cristina and the Consultants. Esperem el gaudiu molt. 

BASES CONCURS LITERARI SANT JORDI 2014

Jocs Florals 2014

Bases de participació (obligatòria)

Heu de presentar:                    

1-    POESIA en CATALÀ: extensió mínima de 3 estrofes i màxima de 15 estrofes.

2- PROSA en CASTELLÀ: extensió mínima de 2 fulls i màxima de 5 fulls.

3- TEATRE en ANGLÈS: extensió mínima de 2 fulls i màxima de 5 fulls.

Tots els escrits s’han de presentar de la següent manera:

fulls blancs

model de lletra ARIAL 12

interlineat doble

signats amb un pseudònim

Juntament amb la composició, cal adjuntar un sobre blanc indicant el pseudònim i el curs. A l’interior, un paper amb el nom i cognoms de la persona.

DATA D’ENTREGA: del 10 al 14 de març (sense pròrroga)