dissabte, 29 d’octubre del 2016



Convivències a la Casa Nova de l’Obac

 
El divendres passat, dia 21 d’octubre, els alumnes de 3r d'ESO vam anar de convivències a la Casa Nova de l’Obac, un lloc molt bonic, molt tranquil i on la natura  pren el paper protagonista.

En baixar de l’autocar vam haver de pujar a peu una estoneta fins arribar a la casa on faríem els tallers amb els diferents professors. La Casa Nova de l'Obac era un antic mas vitivinícola de tres plantes i estil italianitzant, aixecat al començament del segle XIX. És una casa que a hores d’ara és molt gran i on hi han moltes habitacions i sales d’estar transformades en aules adaptades per fer-hi reunions o activitats de lleure. En algunes d’aquestes estances és on anàvem fent els diferents tallers amb un mateix propòsit: fer-nos reflexionar sobre la temàtica de “Vivint Estimant” que és el lema d’aquest curs.

Un cop fets els quatre tallers ens van deixar una hora per jugar pels voltants de la casa i poder gaudir de les muntanyes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El temps va passar molt de pressa i finalment vam haver de tornar cap a Sabadell.

Va ser un matí molt bo, amb molt bona companyia i molt ben aprofitat.



diumenge, 16 d’octubre del 2016

Sortida al Museu del Ferrocarril


MUSEU DEL FERROCARRIL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

El dia 4 d'octubre tots els cursos de l'ESO vàrem marxar de l’escola cap a les diferents sortides culturals. Nosaltres vàrem anar al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. L’hora concertada en la que tothom havia d’estar a la classe i en la que començava l’aventura del ferrocarril era a les 8.00 a la classe per poder sortir  a les 8.30 de Sabadell direcció Vilanova i la Geltrú, poble pioner a Catalunya en la promoció del ferrocarril.


Després d'una hora de camí vàrem arribar a una placeta, on  abans d'entrar al museu, vàrem poder esmorzar i tenir el nostre temps lliure per parlar amb els companys i disfrutar del dia a dia de la gent de Vilanova i la Geltrú.  En acabar aquesta estona ens van acollir a la recepció del mateix museu on ens van separar per classes, per una banda la classe del A i,  per altra banda, la classe del B,  per fer dos grups i l’explicació més amena.

  


Mentre un dels grups veia un audiovisual sobre la història dels ferrocarrils en una saleta semblant a la d’un cinema on s’explicava qui va inventar  i com es  construïen els ferrocarrils  i la manera en la que l’aparició del ferrocarril va millorar la qualitat de vida de la població amb els diferents tipus de ferrocarrils que hi havia, la mecànica i el combustible utilitzat, l'altre grup va anar a fer una petita ruta per veure els ferrocarrils més importants. 



La Montse, la guia de museu que ens va tocar, que per cert, era molt bona oradora i millor persona, ens van deixar pujar a alguns exemplars després de la seva explicació. També vàrem poder veure la cabina de la locomotora, que depenent de l'any en la que fos construïda era més o menys complexa i interesant. Una de les parts més interesants de l’explicació de la Montse va ser quan ens va ensenyar i mostrar les primeres locomotores que funcionaven amb carbó i que  a mesura que anaven passant els anys es van adonar dels desavantatges d'utilitzar aquest material i van començar a construir locomotores elèctriques. D'aquesta manera evitaven gastar molt carbó i tot el que suposa pel medi ambient.
  

També ens van explicar que segons el color de la vagoneta era de classe alta, de classe mitjana o de classe baixa. La vagoneta de classe alta era més luxosa i estava feta amb materials més cars, com per exemple, els seients estaven entapissats amb teles molt boniques i colorides,  en canvi la vagoneta de classe baixa era més simple i humil amb un seient allargat de fusta per tothom.


Quan els dos grups vàrem acabar les activitats previstes, els professors tenien pensat fer un vol pel centre de Vilanova i la Geltrú per fer una mica de temps i  esperar l'autocar. Vàrem poder veure una mica més el centre del poble amb el seu carrer principal, el mercat, l'Ajuntament i alguns dels seus carrers més cèntrics. Seguidament vàrem pujar a l'autocar a dos quarts de dues i vàrem arribar  a l’escola a dos quarts de tres, un cop allà ja vàrem marxar cap a casa per preparat el dia següent i els apunts agafat durant la sortida.

                                                         
La nostra opinió sobre la vista al museu del ferrocarril, és que ens ha semblat una excursió molt interessant i enriquidora,  encara que depenent del moment es va fer una micona pesada pel gran nombre de dades que se’ns donaven i pel fet que hauríem de fer un treball sobre la història del ferrocarril. S’ha de dir que la vista estava molt ben pensada ja que ens van deixar molt temps lliure i tampoc van abusar del temps en el qual havíem de prendre apunts i fer feina.


Es per tot això que creiem que aquesta visita pels temps del ferrocarril ha estat bastant bé i, a més a més,  hem après un munt coses sobre el pas del temps pujats sobre un ferrocarril.




Ainoa Morga
Ariadna Hernàndez
Núria Viñuela


 
















dimarts, 27 de setembre del 2016





Ja ha començat el nou curs escolar, i, quina emoció!

Deixem enrere el llarg i profitós estiu per tornar a les enyorades aules. Aquest nou curs no deixen de complir-se les màximes que es compleixen cada inici de nous cursos; molts nervis,  que vols veure als teu amics, conèixer qui serà el teu nou tutor, si hi ha hagut canvis en el professorat, quines seran les teves aules i  passadissos, voler tornar a tenir aquelles  ganes tan conegudes perquè arribi l’hora d’anar al pati, i la llarga lletania de bones impressions i propòsits per aquest nou viatge que acabem d'emprendre.

Tanmateix, cal recordar que entra en vigor la LOMCE, una llei orgànica molt més punyent i exigent que l’anterior LOE que en definitiva es  tradueix que s'haurà d’agafar el bou per les banyes.

Parlar de 3r d’ESO es cosa seria, i molt més, si tenim en compte que comença  d'acabar-se l'etapa  del primer cicle de l'ESO i que just ara estem situats passat l’equador de l’ESO.  El compte enrere avança i en poques setmanes ens trobarem, sense un voler-ho, a les acaballes d’aquest mateix curs. Tot i així, tenim una preciosa i oportuna notícia que cal esmentar, i és que, ni més ni menys, tenim dues tardes lliures a la setmana, tardes que haurem d’aprofitar per organitzar-nos els estudis i poder practicar aquell esport fora de les conegudes tardes  curtes i comprimides d’abans.


Molts ànims a tots i totes i com diu la tradició muntanyenca “sempre amunt!”. 

divendres, 22 d’abril del 2016

Premis XVI Jocs Florals 2016. Poesia en català de 3r d'ESO:


REFLEXES D’UNA JA PANSIDA FLOR

ÈRIC MARCET
3r ESO (primer premi)

He robat.
He mentit.
Estimat.
Per sort i per desgracia,
He caigut en el pecat.

He rigut sota els efectes de la perla blanca.
He viscut sobre el matí,
Tot plorant.

I molt després de ja javer comptat,
Els ja caiguts estels de la bondat,
He aconseguit parlar amb l’obscur reflexe,
Amb l’ombra,
Del que vaig ser,
I ja no sóc.

He matat mil i un dimonis.
He nedat enmig la seva florida sang.
Altre cop,
I per desgracia,
Me n’he adonat,
Tots ells,
Eren jo.

AMOR PROHIBIT
Carlos Esteban
3r ESO (segon premi)

No em miris que ens miren, i veuran que ens mirem,
i veuran en els nostres ulls
que és veritat que ens estimem.

No m'agafis la mà
que veuran que ens toquem,
i veuran en les nostres mans
que és veritat que ens agradem.
No em parlis a l'orella
que veuran que ens comuniquem,
i veuran en els nostres llavis
que és veritat que ens estimen.

No em donis roses,
no em regalis llibres,
que el dia de Sant Jordi
per nosaltres és cada dia.





Premis XVI Jocs Florals 2016 de prosa en castellà de 3r d'ESO.


RELATO DE LO QUE PUDO HABER SIDO Y NO FUE

¿Sabes?  En realidad me hubiera encantado vivir para siempre junto a ti.  Podríamos haber recorrido el mundo en un beso bajo la luna de tu mirada, reír hasta dormirnos en la cuna de nuestros sueños y cantar canciones de AC/DC a las 4 de la madrugada desafinando cada nota.  Los vecinos podrían haberse quejado cada día y no sólo por la melodía de nuestras voces al fundirse juntas cuando el mundo duerme.  Cada mañana hubiéramos pintado nuestros buenos días de café con leche y chocolate, que siempre sabe mejor.  Hubiéramos apagado la oscuridad a besos y encendido la noche con canciones de amor, que se viven mejor si consigo acariciarte en el atardecer de tu mirada.  Nos hubiéramos comido el mundo a base de comernos a besos.  Pero no lo hicimos.  Te quería y nunca te lo dije, así que nuestra historia, amor, fue el “pudo haber sido y no fue” más grande de mi vida.  Y el más doloroso también.  El problema era que te quería, y creía que todo el mundo era mejor que yo para estar a tu lado cuando tu corazón latiera en forma de música.  Todo duele, pero ya es tarde.  Va siendo hora de olvidarte, cariño.  Al menos por hoy.

                                                                                                   Clàudia Molina

                                                                                                    3º ESO (primer premio)



MI OTRA YO

La prisión no tenía paredes.  Estaba atrapada.  Atrapada en una persona que no era yo, una mente que no era la mía.  No podía escapar, y de repente, un silencio mortal.  No estaba sola.  Allí, en la esquina, en el fondo de lo que parecía ser la oscura y fría nada, se podía distinguir una figura rodeada de la penumbra, mi otra yo.  Lloraba sin descanso alguno, y por un momento dudé hasta de acercarme.  Dudé de mí, y ella, cómo no, lo sabía.  Me miraba de una manera escalofriante, pero me atraía, pude saberlo ya que segundos después me descubrí a mí misma caminando hacia ella.  No sabía qué podía pasar, y la verdad es que me asustaba saberlo.  Ya estaba frente a ella, y sentí el terrible impulso de acariciarle la piel.  Estaba helada…  Como si no fluyera sangre por sus venas …  Como si no estuviera … viva …

Su interminable llanto cesó en el momento en el que mis dedos se pusieron en contacto con esa pálida piel.  Sus enormes ojos me observaban mientras me agarraba fuertemente la muñeca.  Y en un instante se volvieron blancos, y su pelo se encrespó.  Entonces lo vi.  El día del accidente.  El día de mi muerte.

                                                                                               Yáiza Camacho

                                                                                                3º ESO (segundo premio)